La declaració de Mequinensa fou una petició signada l'1 de febrer de 1984 pels alcaldes del municipis d'Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Favara, Calaceit, Vall-de-roures, La Codonyera i Valljunquera, on es comprometen a normalitzar el català en l'àmbit municipal i demanen al conseller de cultura de la Diputació General d'Aragó, José Bada Panillo, el reconeixement de la realitat lingüística de la Franja de Ponent en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, l'ensenyament del català a l'escola, així com una llei de normalització lingüística de les llengües d'Aragó. Així s'aconseguí que en el curs 1985-1986 uns 2.500 alumnes estudiessin català.
En febrero se cumplioron 25 años dende ixa declarazión. Iste cabo de semana en Peña Roya fan unas autibidaz ta conmerar istas 25 añadas que parixe que denguno quiere recordar. Agora que os chenozidas culturals son esmolando los cutiellos cal fer istos echerzizios de memoria.
Más info en: http://www.lafranja.net/?p=1323
O testo completo de a declarazión:
Declaració de Mequinensa (1984)
Reunits a Mequinensa, representants dels Ajuntaments aragonesos de Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall-deroures, La Codonyera i Valljunquera, baix la presidència del Conseller de Cultura de la Diputació General d’Aragó, D. José Bada Panillo.
SOM CONSCIENTS de la importància històrica de té aquesta primera trobada d’Alcaldes i Consellers de la zona catalanoparlant d’Aragó.
RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d’Aragó.
REBUTJEM les denominacions despectives de “chapurreau” i d’altres paregudes que encara s’apliquen a la nostra llengua materna.
DECLAREM:
1.°. Que es urgent desenvolupar l’Estatut d’Autonomia d’Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres modalitats lingüístiques.2.°. Que es urgent desenvolupar mides concretes per a-conseguir la nor-malizació llingüística d’Aragó, i que, en el cas de la llengua catalana, significa aceptar com a norma la gramàtica catalana, sense manyspreu de les peculiaritats llinguístiques de cada poble o comarca.
PROPOSEM:1.°. Acelerar les gestions devant del Ministeri d’Educació i Ciència per a que el català pugui ser ensenyat com asignatua optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d’ensenyament dels municipies de la Franja Oriental d’Aragó que ho demanin.2.º Que la diputació General d’Aragó done suport i foment a la producció literària autóctona i a tots aquells estudis i tesis que tracten de la problemàtica sociollinguísfica de la Franja Oriental d’Aragó.3.°. Que la Universitat de Saragossa, dins dels seus Plans d’Estudis i d’investigació es faci càrreg de les necesitats culturals i llinguístiques d’Aragó.
Per la nostra part, ENS COMPROMETEM a fomentar l’ús públic del català als nostres pobles, rotullació bilingüe de carrers i plaçes, edictes, mitjans de comunicació, etc…
SOM PLENAMENT CONSCIENTS de que l’integració cultural i política d’Aragó no es posible sense que tots els aragonesos reconeixin com a pròpia la riquessa cultural i llinguistica de la Franja Oriental d’Aragó.
MEQUINENSA, 1 de febrer de 1984
No hay comentarios:
Publicar un comentario